FENAQUISTOSCOPI


I, continuant amb  el  tema  de  “la persistència de la imatge”,  al Cicle Superior  vam construir un Fenaquistoscopi.

El fenaquistoscopi (del grec phénakistiscos (enganyar) i scopein (examinar, mirar)) va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d’una imatge. Es basava en l’efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana i va ser inventat simultàniament el 1831 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon Ritter von Stampfer .

El nostre aparell és compost per un disc giratori de cartolina, amb una sèrie d’escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomponen les fases d’un moviment a una de les seves cars.

Els alumnes es posaven davant un mirall i , al mateix temps, sostenien el disc amb una mà de manera que el costat de la imatge donava al mirall.

 En mirar per entre les escletxes cap al mirall i fer girar el disc amb l’altra mà s’obtenia la il·lusió de les imatges en moviment, de manera que els personatges que hi havia dibuixats semblava que caminaven.