Bon dia a tots i a totes,
Avui dia 30 de gener, és el dia escolar de la no violència i la pau (DENIP). Els
alumnes de 6è hem volgut representar-vos visualment la situació que es viu en
la nostra societat actual a nivell mundial. És important que tots en siguem conscients
i lluitem per aquesta causa que avui pateixen milers de persones a tot el món per
culpa de les guerres.
Estem parlant dels refugiats. Són persones
que tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a
conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un
altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. Ells
només busquen refugi, és a dir, protecció, auxili per tal d’estar segurs.
Seria important, que tots féssim un esforç
d’empatia i ens imaginéssim en el seu lloc, doncs aquesta situació ens pot
passar també a nosaltres.
Creiem que la millor manera d’acollir-los
es resumeix en aquest eslògan: “Casa meva és casa vostra. Sigueu Benvinguts”.
Només si ens ajudem els uns als altres i cooperem per un món millor,
construirem la pau que tan anhelem.
La situació que hem volgut representar és la
següent:
En un primer moment, ciutadans/es estan
fent vida normal a casa seva, jugant, llegint, cantant, ballant, cuinant,
dutxant-se i de sobte, sonen les alarmes, alguns d’ells es bloquegen i es paralitzen;
d’altres, comencen a córrer angoixats. Quan de sobte, esclaten bombes a tort i
a dret. Els ciutadans corren desesperats buscant alguna escapatòria.
Escullen ser valents, agafar unes barques i
tot i el fred i les dificultats del camí, decideixen emprendre un viatge que no
els serà gens fàcil. Finalment arriben a terra. Sembla que hi ha gent que està
esperant-los contents, els reben de la millor manera i els acullen a casa seva.
Tenim una gran carpa on no hi ha ningú,
tant sols les persones de les organitzacions humanitàries que ajuden i els
donen la mà ens aquests moments tant difícils per a ells. Tots aquest membres
de les organitzacions humanitàries, són tant sols voluntaris que volen ser
presents en aquesta situació i ajudar com puguin i allí on puguin.
Si deixem volar la imaginació, podrem veure
fàcilment com els voluntaris obren les portes a casa nostra, a la nostra carpa,
al nostre cor, on podran menjar alguna cosa i gaudir d'una mica de companyonia
amb un plat calent amb el que omplir el seu cor trist i fred, per haver potser,
perdut a tot allò que tenien, algun membre de la seva família o bé a tota la
seva família, amics i records que mai oblidaran.
Posem un toc d'atenció a aquesta trista situació i preguntem-nos, que puc fer
jo??? Doncs poseu-vos al lloc d'aquestes persones i penseu, que us agradaria
que fessin els altres, si vosaltres estiguéssiu en aquesta situació, sí sí,
potser no d'immediat, però si anem pensant, potser aquesta situació no ens
deixarà indiferents i potser si, que pensarem una mica més en els altres i com
puc fer un món més just, solidari amb els altres, on tothom pugui tenir un
sostre, menjar, una família, uns amics, una educació, una sanitat i una felicitat
que mai ningú ens pugui prendre. Entre tots, fem-ho possible!!! Col·laborem
quan sigui necessari, perquè casa nostra sigui casa seva.
No voldríem acabar sense aquest
poema que es titula “Refugiats” de l’autor Brian Bilston amb la traducció de
Montserrat Aloy. Diu així: Refugiats:
El
món es pot veure d'una altra manera
no
sigueu tan rucs de creure que
un
lloc hauria de pertànyer només als que hi han nascut
aquestes
són persones igual que nosaltres
no
està bé admetre
aixecar
un mur per allunyar-los
en
lloc d'això consentim
compartir els nostres països
compartir els nostres països
compartir
les nostres llars
compartir
el nostre menjar
no
poden
tornar
d'on vénen
hauríem
de fer-los
benvinguts
aquí
no
són
assassins
ni lladres
amb
bombes sota la màniga
dropos
ni mandrosos
aprofitats
ni penques
cal
que els veiem com són realment
si la vida els hagués donat millors cartes
si la vida els hagués donat millors cartes
aquestes
cares ulleroses podrien ser la teva o la meva
per
tant no em diguis que
no
els cal la nostra ajuda
Finalment, des d’aquestes línies
volem fer un especial agraïment a la Sra. Verònica Castro, professora de teatre
extraescolar que ens ha ajudat en el muntatge d’aquesta performance.
Ja tenim el vídeo de la performance del DENIP dels artistes de 6è. Gràcies també al Sr. Pere Àngel Safont, pare col·laborador d'un alumne de 6èA i d'una alumna de 1er B !
DENIP 2017 from ciclesuperiorfredericgodas on Vimeo.