Performance DENIP 6è

Bon dia a tots i a totes,

Avui dia 30 de gener, és el dia escolar de la no violència i la pau (DENIP). Els alumnes de 6è hem volgut representar-vos visualment la situació que es viu en la nostra societat actual a nivell mundial. És important que tots en siguem conscients i lluitem per aquesta causa que avui pateixen milers de persones a tot el món per culpa de les guerres.

Estem parlant dels refugiats. Són persones que tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. Ells només busquen refugi, és a dir, protecció, auxili per tal d’estar segurs.

Seria important, que tots féssim un esforç d’empatia i ens imaginéssim en el seu lloc, doncs aquesta situació ens pot passar també a nosaltres.

Creiem que la millor manera d’acollir-los es resumeix en aquest eslògan: “Casa meva és casa vostra. Sigueu Benvinguts”. Només si ens ajudem els uns als altres i cooperem per un món millor, construirem la pau que tan anhelem.

La situació que hem volgut representar és la següent:

En un primer moment, ciutadans/es estan fent vida normal a casa seva, jugant, llegint, cantant, ballant, cuinant, dutxant-se i de sobte, sonen les alarmes, alguns d’ells es bloquegen i es paralitzen; d’altres, comencen a córrer angoixats. Quan de sobte, esclaten bombes a tort i a dret. Els ciutadans corren desesperats buscant alguna escapatòria.

Escullen ser valents, agafar unes barques i tot i el fred i les dificultats del camí, decideixen emprendre un viatge que no els serà gens fàcil. Finalment arriben a terra. Sembla que hi ha gent que està esperant-los contents, els reben de la millor manera i els acullen a casa seva.

Tenim una gran carpa on no hi ha ningú, tant sols les persones de les organitzacions humanitàries que ajuden i els donen la mà ens aquests moments tant difícils per a ells. Tots aquest membres de les organitzacions humanitàries, són tant sols voluntaris que volen ser presents en aquesta situació i ajudar com puguin i allí on puguin.

Si deixem volar la imaginació, podrem veure fàcilment com els voluntaris obren les portes a casa nostra, a la nostra carpa, al nostre cor, on podran menjar alguna cosa i gaudir d'una mica de companyonia amb un plat calent amb el que omplir el seu cor trist i fred, per haver potser, perdut a tot allò que tenien, algun membre de la seva família o bé a tota la seva família, amics i records que mai oblidaran.

Posem un toc d'atenció a aquesta  trista situació i preguntem-nos, que puc fer jo??? Doncs poseu-vos al lloc d'aquestes persones i penseu, que us agradaria que fessin els altres, si vosaltres estiguéssiu en aquesta situació, sí sí, potser no d'immediat, però si anem pensant, potser aquesta situació no ens deixarà indiferents i potser si, que pensarem una mica més en els altres i com puc fer un món més just, solidari amb els altres, on tothom pugui tenir un sostre, menjar, una família, uns amics, una educació, una sanitat i una felicitat que mai ningú ens pugui prendre. Entre tots, fem-ho possible!!! Col·laborem quan sigui necessari, perquè casa nostra sigui casa seva.

No voldríem acabar sense aquest poema que es titula “Refugiats” de l’autor Brian Bilston amb la traducció de Montserrat Aloy. Diu així: Refugiats:

El món es pot veure d'una altra manera

no sigueu tan rucs de creure que

un lloc hauria de pertànyer només als que hi han nascut

aquestes són persones igual que nosaltres

no està bé admetre

aixecar un mur per allunyar-los

en lloc d'això consentim
compartir els nostres països

compartir les nostres llars

compartir el nostre menjar

no poden

tornar d'on vénen

hauríem de fer-los

benvinguts aquí

no són

assassins ni lladres

amb bombes sota la màniga

dropos ni mandrosos

aprofitats ni penques

cal que els veiem com són realment
si la vida els hagués donat millors cartes

aquestes cares ulleroses podrien ser la teva o la meva

per tant no em diguis que

no els cal la nostra ajuda

Finalment, des d’aquestes línies volem fer un especial agraïment a la Sra. Verònica Castro, professora de teatre extraescolar que ens ha ajudat en el muntatge d’aquesta performance. 

 
Ja tenim el vídeo de la performance del DENIP dels artistes de 6è. Gràcies també al Sr. Pere Àngel Safont, pare col·laborador d'un alumne de 6èA i d'una alumna de 1er B ! 
DENIP 2017 from ciclesuperiorfredericgodas on Vimeo.