A continuació, us adjuntem el conte de la motxilla invisible.
Ens ha servit per treballar aquesta dinàmica a les aules de 5è A i 5èB. A l’acabar,
l’hem avaluat molt positivament.
CONTE: LA MOTXILLA INVISIBLE
Us adjunto un conte que he creat conjuntament amb l'Esteve
Pujol.
LA MOTXILLA INVISIBLE
El Pau i l’Estel han començat sisè. És el seu darrer curs de
primària i es fan preguntes que fins ara no s’havien fet. Avui, el Pau ha
escoltat l’entrevista que li han fet a un entrenador de futbol i li ha cridat l’atenció
una cosa que ha dit:
-Un bon entrenador ha de tenir en compte com és cada
jugador: quines experiències ha viscut,
com va ser la seva infantesa, què sap d’ell mateix, què el fa sentir bé o
malament i com resol els seus problemes. En definitiva, què porta cada jugador
a la seva motxilla.
Això de la «motxilla» li ha quedat gravat. Li ho diu a
l’Estel:
- Has entès què vol dir l’entrenador quan es refereix a
la motxilla invisible? Què portes tu a
la «motxilla invisible»?
L’Estel hi pensa un moment i respon:
-Imagino que porto les coses que m’han passat a la vida. Coses
que m’han agradat o no però que m’han «marcat».
El Pau rumia i diu a la seva amiga:
-Ara començo a entendre què deu ser això de la motxilla
invisible i potser tens raó quan dius que s’omple de coses que no ens agraden.
Jo no volia acceptar que el meu avi es va morir i finalment vaig haver de posar
dins la motxilla el dolor d’haver-lo perdut.
-També deuen ser dins les motxilles els nostres valors i els
de la nostres famílies, els talents i
frustracions, els records, les emocions, la creativitat i la fantasia – va
afegir l’Estel.
El Pau va veure molt més clar el que havia dit l’entrenador. I
va proposar-li a l’Estel el següent:
- Crec que cal que investiguem què portem dins la motxilla
invisible i ho endrecem bé, per agafar allò que necessitem en cada moment.
