Sortida de 6è a Barcelona: Cosmocaixa i Sagrada Família

El divendres dia, 21 d’octubre, els i les alumnes de sisè curs de l’escola Frederic Godàs vam realitzar una sortida a la ciutat de Barcelona. Allí, vam visitar  el museu de ciència “Cosmocaixa” i el temple de la Sagrada Família.

Durant el matí, vam endinsar-nos en el món fascinant de la neurona a la intel·ligència, partint dels continguts que havíem treballat a l’àrea de medi a l’escola. Així com també, vam fer èmfasi en  què les neurones són les principals cèl·lules del sistema nerviós. Gràcies a aquest sistema, els animals són éssers intel·ligents i són capaços de percebre els canvis a l’entorn i actuar en conseqüència amb l’objectiu d’anticipar la incertesa per continuar viu. 

Vam recordar les tres parts de la neurona: la soma (cos neuronal), l’axó (la prolongació llarga i poc ramificada) i les dendrites (les prolongacions del soma molt ramificades). La soma i la primera part de l’axó integren i processen la informació que capten les dendrites. L’axó i les seves terminacions transmeten el missatge resultant a altres cèl·lules.

També vam aprofundir en l’evolució del sistema nerviós. Durant els darrers 500 milions d’anys d’evolució, des de les meduses fins als humans, el sistema nerviós ha augmentat de mida, així com el número i en la diversitat de neurones, i ha desenvolupat estructures cada cop més complexes i especialitzades. Per acabar, al Cosmocaixa, vam poder observar diferents cervells d’ésser vius. Els humans són els més intel·ligents. Entre altres coses, el cervell ens permet ser conscients de la nostra pròpia existència. 

La darrera part de la visita al museu, en la nostra visita guiada, va consistir en conèixer els diferents tipus d’intel·ligència. La intel·ligència d’un ésser és la capacitat de processar la informació i ajuda a mantenir la independència respecte de la incertesa de l’entorn i per tant, ajuda a continuar viu en aquest món. Vam veure que la intel·ligència té graus, però que no es pot mesurar amb un sol paràmetre, com passa amb el pes i la talla. Les seves prestacions depenen de l’organització del cervell i de la complexa estructura dels seus circuits neuronals. El cervell humà, per exemple, amb uns 1.400 gr de pes i 10¹¹ sinapsis, és l’òrgan més complex i intel·ligent que coneixem.

Podem distingir les següents intel·ligències: la rígida (de les formigues), la flexible (del pop), la d’adaptativa (del gos) i la simbòlica (de l’home).

Ens quedem amb la intel·ligència simbòlica de l’home. Es diu que el coneixement abstracte és l’assoliment de la intel·ligència que anticipa millor la incertesa. Amb aquest coneixement es pot plantejar i projectar. Els humans, sobretot a partir de l’Homo sapiens, inventen i fan servir símbols per ampliar la seva memòria i per comunicar-se. El llenguatge humà ha evolucionat com un instrument extraordinàriament flexible per representar mentalment objectes, situacions o idees amb independència del context. La capacitat d’abstracció ens permet imaginar i representar la realitat mitjançant símbols. Així construïm la forma de coneixement més potent per lluitar contra l’atzar. A ella es dedica tot el museu que vam visitar, a la ciència.

Per la tarda, els i les alumnes de 6è, varem anar a visitar la basílica de la Sagrada Família, temple cristià més gran del món que s'està construint i que la data per la seva finalització serà l'any 2026, coincidint amb el centenari de la mort del seu principal arquitecte Antoni Gaudí.

Els i les alumnes van quedar impressionats per tota la seva grandària, llum i la simbologia que té.

Tal com diu, Jordi Faulí, arquitecte director: “Les torres de pedra que Gaudí dibuixà s’elevaran cap al cel i seran les construccions més grans del món amb pedra tesada. El resultat final serà un extraordinari conjunt plàstic, canviant segons el punt de vista i el moment del dia”.